Retalls Perduts

La Vila Olímpica es queda sense cinemes.

Si no ets de la Vila Olímpica del Poblenou, si no t’agrada el cinema, o només veus pel·lícules en versió doblada, segurament no acabaràs d’entendre el significat del tancament definitiu dels cinemes Yelmo Icària el passat dijous 27 de juliol. Últim dia en què els cinemes projectaven i obrien les seves sales després de 27 anys. Dia en què els crèdits de l’última pel·lícula de la nit suposaven la fi de la pel·lícula, els cinemes i el silenci permanent de les seves 15 sales.

Però si ets el meu germà, per exemple, o qualsevol altra persona de la Vila Olímpica que necessiti un lloc on evadir-se, potser aquests cinemes eren la teva única sortida i possibilitat d’oci cultural al barri. I una de molt preuada per la seva proximitat, preu i qualitat. Sí, hi ha altres cinemes a Barcelona, però, de nou, fora dels carrers que delimiten la Vila Olímpica. I és que resulta molt curiós: el meu germà, com jo abans que la gentrificació em fes fora del barri, com moltes altres nenes, nens, adults, àvies, avis… veïns i veïnes, al cap i a la fi, s’han quedat sense accés al cine, per no dir a la cultura en general, al seu propi barri.

Recapitulem. Els cinemes van obrir el 1996, poc després dels Jocs Olímpics de Barcelona, motiu pel qual es va construir el barri la Vila Olímpica del Poblenou. Un barri que en néixer tenia l’estructura i el potencial per arribar a teixir una xarxa veïnal, però que en realitat, era un esquelet buit sense construir i que, encara avui, li costa consolidar-se. Gairebé podria considerar-se La Sagrada Família dels barris. Un barri que, a més, no oblidem, per néixer va fer fora a gent que hi vivia abans, no fos cas que els atletes olímpics s’espantessin quan els veiessin, però d’això parlarem un altre dia.

La irrupció dels cinemes al Centre de la Vila, el centre comercial que es troba enmig del barri, va donar una esperança que el teixit veïnal comencés a prosperar com a tal. Turistes, estudiants de cinema, veïnes… Totes visitaven els cinemes amb freqüència. Es van convertir en una esperança per la Vila Olímpica que ara es veu amb la persiana abaixada definitivament.

El tancament no només suposa la pèrdua d’un equipament cultural a escala municipal. Suposa un gran cop per la Vila Olímpica. El barri queda desproveït d’un punt neuràlgic que generava al mateix temps vida i activitat econòmica al centre comercial on estaven. El Centre de la Vila és un desert de locals tancats i d’esperances destinades a truncar-se. No hi ha cap comerç que perduri més d’1 any. Tret de l’Ugarit, el Frankfurt, el Consum (únic supermercat gran al barri) i la farmàcia. Però aquest fràgil ecosistema, del que parlarem més endavant, que manté sobretot la restauració, està en dubte. Els dos restaurants contigus als cinemes, i els únics que han funcionat a la llarga, l’Ugarit i el Frankfurt, s’abastien principalment dels espectadors que sortien amb gana. Però ara? Ara no tenen aquest comodí perquè ningú tornarà a sortir amb gana d’un cinema que senzillament ja no existeix. De fet, els comerciants del centre comercial ja estan inquiets pel tancament i es pregunten que serà del seu negoci i el Centre de la Vila. Alguns responen el que qui us parla també comparteix:

«Estan deixant-lo morir.».

El millor de tot, però, és la resposta al perquè del tancament. Segons el director de la cadena de cinemes, és que el contracte de lloguer ha caducat i, en canvi de renovar-lo, el director de Yelmo Icària, Enric Blanch, ha declarat que:

«Solo sabemos que el centro comercial explorará nuevos proyectos y que los cines no están en estos planes de futuro.».

És a dir, que la decisió del tancament no és dels cinemes sinó del centre comercial. Però qui està darrere d’aquest centre comercial? Olympic Moll, filial de Mercasa, empresa que depèn del govern espanyol, que dins el pla de remodelació del centre ja comptava amb la marxa dels cinemes.

I un servidor no pot evitar preguntar-se, quins plans? I no és pas una pregunta retòrica. Estic certament intrigat per saber què planegen fer.

Perquè els cinemes formaven part del teixit veïnal i de la vida del barri. Tot i projectar pel·lícules comercials, van aconseguir fer-se lloc i crear certa cultura de cinema de barri, projectant també altres esdeveniments culturals com ballet clàssic o concerts i pel·lícules que no aconsegueixen arribar a sales comercials, que necessiten omplir les sales cada sessió. Aprofitaran per construir o llogar l’espai per continuar fomentant la cultura i propiciar l’avivament del barri? O posaran una botiga de tovalloles, inflables i banyadors pels turistes que van a la platja? Doncs no, cap de les dues. El que rumoregen els comerciants és que serà un magnífic gimnàs de dues plantes. Seria un bon equipament si no fos perquè a menys de cent metres del centre comercial ja n’hi ha un. De tres plantes, amb piscina, pistes de pàdel i fins i tot, una de golf. Ah! I a més, de titularitat municipal.

Sigui com sigui, el tancament és la sentència que confirma i condemna a l’abandonament i la lenta descomposició de la vida d’un territori al qual ja de per si li costa sentir-se barri. I no perquè no vulgui, sinó perquè no té cap mena d’atractiu perquè la gent que l’habita vulgui fer vida als seus carrers i fer xarxa. A banda d’una platja plagada de turistes i forasters al barri, de la Vila Olímpica.

Deixar, o no, morir un barri està en mans dels veïns, però també de les Institucions. Sense cap mena d’inversió un barri i la seva xarxa no poden prosperar. El desmantellament d’una de les poques atraccions, l’única de caràcter cultural, de la Vila Olímpica és la fi d’una pel·lícula amb un final amarg, encara que anunciat. Un final que podria ser diferent si l’Ajuntament, com han proposat Esquerra i Comuns, mogués fitxa per salvar els cinemes, i així donar a la Vila Olímpica del Poblenou l’oportunitat de ser barri més enllà de ser una platja pels turistes i un gran dormitori pels seus residents.

Miguel Muniente Ortega