Retalls Perduts

Estimats Reis Mags d’Orient, només demano un Nadal antirracista.

Un Nadal menys. I com no, la guinda final d’aquestes tràgiques dates torna a colpejar. No em culpeu per dir que són tràgiques. Les festes de Nadal o bé són meravelloses i us encanta la família, pel qual us felicito i us envejo. O són un horror, sentiment que jo crec que compartim la majoria de la població. De fet, són com les delícies turques, o com els Sugus, o com la Nutella, de poc en poc, estan bé, però en massa quantitat empatxen i acaben per fer-te fàstic. Jo, per exemple, les gaudeixo, m’agrada l’ambient festiu, les llumetes de Nadal, la intimitat a la qual conviden aquestes festes. Això és cert fins a cert punt. Fins que he hagut d’aguantar tres sopars incòmodes que em m’han recordat que les llumetes i l’ambient festiu són un gran teatre i que si vull intimitat i tendresa, la busco amb qui vull. Sense obligacions. Sense pretendre res. I compte! No estic dient que per vosaltres lectores i lectors, no sigui la vostra família tradicional.

Després d’aquesta murga impressionant, tornem al tema de què us volia parlar. La guinda final de les festivitats Nadalenques, o la festa final, els Reis Mags. Més concretament la cavalcada dels Reis Mags. I és que any rere any, algunes de les cavalcades continuen reproduint estereotips i ofenent col·lectius i persones sense adonar-se, o sense voler-se adonar, que ho fan. De què us parlo? De la pràctica extremadament racista coneguda com a blackface, o pintar-se la cara de negre i pretendre que ets una persona racialitzada, imitant i burlant tota una cultura, la seva gent i la seva pell perpetuant el racisme i menyspreu que pateixen. Pràctica que es duu a terme perquè l’únic Rei Mag que no és blanquet i caucàsic, Baltasar, tot i que tots tres siguin del llunyà Orient, l’interpreta un actor blanc i caucàsic que es pinta de negre. Com si no hi hagués actors afrodescendents frisant per ser contractats, ja no per aquest paper sinó, ja, com la resta de la professió, en general.

Des de cavalcades com la de Madrid, passant per la polèmica d’Alcoi, València, fins a la nostra pròpia Catalunya, a Igualada. Els Ajuntaments s’escuden en la tradició, però el cert és que simplement és una pràctica racista per molta tradició que tingui. Res no justifica la discriminació, i encara menys les tradicions. Les tradicions poden i han de mutar i, fins i tot, desaparèixer si no són aptes en una societat amable, tendre i plural. Això ni és nou ni és exclusiu per aquest cas. Com ha passat durant el llarg de la nostra història quan una tradició queda obsoleta i antiquada, es deixa de practicar i queda emmarcada per recordar-nos el que era part de la nostra cultura i l’evolució de la mateixa cap a un futur intercultural.

I Nadal i la cavalcada de Reis no són cap excepció. Hi ha mil maneres d’ajustar aquesta tradició perquè, precisament Nadal, i en honor a les tradicions i recordant el que he dit al principi d’aquest article, ha estat una tradició de retrobament, d’intimitat, de tendresa i d’amor, i si de veritat ens ho creiem i ho defensem, ningú hauria de veure’s caricaturitzat i discriminat. Cap nena o nen racialitzat ha de sentir-se exclòs perquè l’únic Rei racialitzat també el fa un home blanc mofant-se d’ells. Ningú ha de sentir-se, com diuen a SOS Racismo Madrid, que no existeix. Si no pots representar a Baltasar com cal, cosa que em costa de creure, pots inventar-te que ets un patge real que ve de la seva part. Les possibilitats són infinites, però el racisme no és una d’elles.

Així doncs, i ja per concloure i deixar-vos tranquil·les, les pràctiques i tradicions de la nostra societat han de respondre a la sensibilitat, pluralitat i globalitat de l’actualitat. I més ara, quan hi ha qui s’abandera d’aquestes tradicions per treure a passejar el seu racisme, LGBTIQ-fòbia, misogínia, i altres odis. Si de veritat ens creiem Nadal, si de veritat creiem que l’amor guanya l’odi, fem-lo per totes.

Miguel Muniente Ortega