Retalls Perduts

El timó de Barcelona continua anant a la deriva.

Collboni no bromejava quan deia que volia ser l’alcalde de tothom. Com a lema i reclam electoral pot sonar conciliador, rigorós, noble i amb senderi. Com a realitat… bé, llavors és més complicat.

«Complicat per què?» Us podríeu preguntar lectors. Doncs perquè és pràcticament impossible ser l’alcalde de tothom. Perquè «tothom» és un terme massa transversal que no recull la diversitat de les barcelonines i barcelonins, i que, per tant, no condueix a cap mena de model de ciutat.

Precisament els últims tres mesos i mig han estat la prova fefaent d’això. Collboni i el PSC han estat coquetejant amb qui pactar, buscant amb qui podria aprovar pressupostos, o (des)endreçant Barcelona. Ha estat simpatitzant amb lobbies de la ciutat fent desaparèixer l’obligació a les constructores i propietaris de dedicar un 30% d’edificis de més de 600 m² a lloguer assequible, desmantellant l’urbanisme tàctic, oblidant-se d’executar expedients per retirar terrasses o recolzant l’ampliació de l’aeroport o posant a exconsellers de Convergència i Unió en comitès consultius. Al mateix temps que pretén apropar-se als Comuns i ERC amb propostes com apujar la taxa turística.

Com un canyissar al vent, el PSC oscil·la sense saber ben bé que fer, sent víctima del que el vent sembla afavorir. L’alcalde i el partit reiteren que són l’opció del consens i el pacte, però la veritat és que amb tanta indecisió, passes en fals, canvis de vent, i voluntat d’acontentar a tothom i fer-ho tot, aconsegueixes no fer res i no acordar amb ningú. Fins al punt de retirar de l’ordre del dia de la Comissió d’Economia els pressupostos que anaven a presentar, per la certesa que l’oposició els tombaria en bloc. De la mateixa manera que van perdre per un «no» rotund de tots els altres partits del Ple a la seva proposta d’ordenances fiscals.

Del que sí que pot presumir Collboni, però, és d’haver obtingut l’impensable. Que Trias i Colau es posin d’acord. Encara que sigui per anar en contra d’ell.

Però no tot són penes, encara els cops de timó de Collboni i la seva ambigüitat, Junts i Comuns continuen buscant formar govern amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona En Comú defensa una Barcelona d’esquerres i en la seva hipotètica fórmula de govern sempre compta amb ERC per sumar una majoria absoluta de 24 regidors. Si no la fórmula dels Comuns i PSC es quedaria amb només 19 regidors, per la qual cosa, igualment necessitarien vots externs per tirar endavant qualsevol iniciativa. Per la seva banda, Junts també ha obert les portes a una possible negociació amb el PSC per sumar 21 regidors i aconseguir la majoria.

Cal no oblidar que la situació actual a Madrid, on el PSOE i Sumar intenten tirar endavant la investidura de Pedro Sánchez per la que necessiten els vots dels diputats de Junts, trastoca i modela en certa part l’escenari de Barcelona. I és que fa l’efecte que Collboni juga a la rateta presumida, mentre endreça Barcelona d’aquella manera per fer temps. Per decidir amb qui vol o amb qui li toca formar govern i traçar un full de ruta clar per a la ciutat.

Tot fa l’efecte, però, que l’aposta dels Comuns de fer alcalde a Collboni continua encarint-se. L’alcalde i el seu equip miren cada cop més a la seva dreta, oblidant-se de la seva l’esquerra, per dur a terme les seves accions de govern. Aquesta mateixa setmana Collboni va pactar amb Trias una reforma en la taxa de les terrasses que el salvava d’un conflicte amb el Gremi de la Restauració. I així, de mica en mica, el pacte d’esquerres cada cop més queda com un eco, que com una realitat… tant de bo m’equivoqui.

És precisament amb aquestes accions i decisions que Collboni i el PSC mateix demostren l’argument que obre aquest article.

No es pot ser l’alcalde de tothom. No és possible governar per tothom. Les veïnes i veïns de Barcelona no volen més terrasses plenes de turistes, però sí el Gremi de Restauració. Un 66% de les veïnes de l’Eix Verd de Consell de Cent està a gust amb la seva remodelació, però part de les elits econòmiques (Barcelona Oberta) intenten revertir-lo. I així un llarga llista d’exemples més.

Per a governar has de triar per a qui fas política, Jaume Collboni. No la pots fer a gust de tothom ni tampoc assolint els interessos de tothom. La pots fer per les ciutadanes que hi viuen a la ciutat, o la pots fer pels interessos econòmics que la volen explotar. La pots fer pel planeta i l’ecosistema local, o la pots fer pels turistes que només estan de pas.

Comuns, ERC i Junts tenen clar per a qui volen governar. I tú? Tic-tac, la ciutat ni espera ni dorm.

Ha de triar, Senyor Collboni.

Miguel Muniente Ortega