Retalls Perduts

El Circuit Festival torna a Barcelona.

Qui ens havia de dir que el col·lectiu era una versió 2.0 de les pel·lícules americanes per al públic adolescent on hi ha aquelles jerarquies estranyes que tothom respecta, però que tots patim. I si et poses a pensar, són completament injustes i inservibles. I em refereixo òbviament al col·lectiu gai, que no LGTBIQ+. No generalitzo als altres bàsicament per una qüestió de no apropiar-me de realitats concretes diferents de les meves.

Si hi ha una exemplificació d’aquesta jerarquia per excel·lència, és el Circuit Festival, i el Pride, però a aquest últim li vull donar el benefici del dubte per l’efecte social de visibilització de tot el col·lectiu. Amb totes les lletres. Amb tots els colors. Ara bé, a l’altre només pots accedir si formes part de l’escalafó més alt de la jerarquia de la qual us parlava abans. Si ets la Queen B o part del seu exèrcit. No em malentengueu, al Circuit pot anar qui vulgui, això sí, les mirades de desaprovació i condescendència que propiciaran la seva gran majoria d’usuaris no te les estalviarà ningú. O qui pugui, perquè l’entrada només del waterparty, una festa part del festival que se celebra al parc aquàtic Illa Fantasia, varia d’entre 45€ a 500€. I tot sense comptar el desplaçament fins a Vilassar de Dalt i, el menjar i beguda dins el recinte, ja que no pots accedir-hi amb el teu propi.

Arribats aquí us preguntareu, qui són aquesta elit? Qui som la resta? Bé, la major part d’aquesta jet-set, no m’agrada generalitzar, són pràcticament iguals de tors, braços i cames que els superherois dels còmics. És un avió? És un tren? És un tanc? És una estampida de nyus? No amiga. Són els gais fit, musculats, o com es defineixin. I no, la cara no és important. El Circuit Festival és un càsting per la pròxima pel·lícula de Sleepy Hollow.

La resta som la resta. Tots els altres siguem com siguem. Cadascú amb la seva tribu social, o grupet dins de l’institut del qual us parlava, que més l’identifiqui. Incloent, fins i tot, el que tria que cap d’aquestes el representa. La resta que el capitalisme deu considerar la minoria, perquè si us fixeu no existeixen anuncis pel públic conformat per homes homosexuals que no siguin cossos esculpits per Michelangelo, o pel gimnàs de confiança de cadascú. Ja siguin anuncis de calçotets, una sauna, un festival o qualsevol altra cosa sempre et trobes un cos que és gairebé impossible d’aconseguir. Dic gairebé perquè prefereixo evitar allaus de Regina George, o d’Allen King, tant és, acusant a qui no vol o no té aquell cos és perquè no l’entrena o no sé què. Ho sento, no compro a aquestes altures el discurs de la meritocràcia. A menys que es vulguin dirigir a un públic molt concret del col·lectiu gai, no veuràs mai un home sense samarreta que no marqui menys abdominals que Superman, però tornem al Circuit Festival.

El Circuit Festival, el festival gai més gran del món. A l’agost, Barcelona és inundada per gais de tot el món. Obres Grindr, aplicació cultural de referència entre homes que tenen sexe entre homes, i tot són perfils sense cap, només torsos amb noms tan acollidors i inclusius com «MASCXMASC», o «GORDOS/SLIM X», o bé directament emojis per deixar ben clar que com no pertanyis al seu club social, no ets benvingut. Una cosa molt diferent, però, és el que després els agrada entre la discreció i intimitat dels vapors de les saunes. O si et passeges l’Eix Verd de Consell de Cent durant aquestes setmanes sembla que per primer cop en tot l’any, aquest grup sigui la major part del col·lectiu gai a la nostra ciutat.

De fet, sembla que la «resta» no hi siguem a Barcelona, i és que el nivell de pressió exercit fa que moltes de nosaltres preferim marxar i fugir de la ciutat durant les setmanes que dura aquest festival.

I compte! Amb aquestes paraules no pretenc deslegitimar ni fer de menys a ningú. Tothom és lliure de poder viure la seva corporalitat com vulgui. Tampoc vull culpar a ningú, o pot ser sí. Perquè encara que aquesta pressió estètica i imposició d’objectius impossibles sigui fruit del capitalisme salvatge que també assetja el col·lectiu, amb totes les lletres i colors, quan formes part de la part privilegiada, el teu privilegi oprimeix als que no el tenen. La diferència és si aquest privilegi l’exerceixes per donar veu a qui la necessita o per, almenys, no oprimir la resta. O si decideixes gaudir-lo i legitimar aquesta pressió que també s’exerceix sobre tu.

El Circuit Festival prova un cop més que una petita part de la sempre gran G de tot el col·lectiu LGTBIQ+, ho acapara gairebé tot. Perquè si la resta de la G ja no hi som benvinguts, la resta de lletres directament no hi estan convidades. Si aquest festival fos inclusiu, per a totis, amb tota forma d’expressió, corporalitat, sexualitat diversa, etc. seria un honor acollir-lo cada any. En canvi, ara per ara, pels que ens ho mirem tot des de fora, no és més que un aparador d’aspiracions a les quals ens hem de sentir atretes per obtenir-les.

Miguel Muniente Ortega